Estacions que componen el COO:

Barcelona-ELB:

L'Estació Litoral de Barcelona (ELB) té com a objectiu reunir dades físiques, morfològiques i biològiques amb la resolució més alta possible i amb una perspectiva a llarg termini per determinar el comportament i evolució d'un sistema costaner on les influències naturals i humanes coexisteixen. ELB comprèn una sèrie de dispositius permanents de mesura contínua dels diferents paràmetres de la zona costanera a més a més de mostrejos sistemàtics campanyes (mensuals) que avaluen els factors ambientals. Cinc càmeres de vídeo amb sistema ARGUS es van desplegar a l'octubre de 2001 per el control de les costes de Barcelona. A més, es duen a terme mostrejos de mensuals hidrogràfics, de concentració de sediments en suspensió, biològics (clorofil·la i d'altres) des d'abril de 2002. Des d'octubre de 2003 s'han realitzat aixecaments topogràfics de manera mensual (35) i batimètrics (6).
La costa de Barcelona és un excel·lent "laboratori natural" molt estressat per la ciutat on diferents experiments tècnics i d'investigació es poden dur a terme. Les dades que s'obtenen i l'instrumental es poden utilitzar són tant per investigació com per a finalitat de gestió costanera. Els principals temes treballats fins al moment són la caracterització dels sistemes costaners (línea de costa i sistemes de barres), l'avaluació de l'impacte de les regeneracions de les platges i esculleres noves, dinàmiques de fitoplàncton associades i descripció de les floracions d'algues costaneres, i diferents temes de gestió de platges (ocupació de platges o la dispersió de les masses d'aigua).

Casatelldefels:

L'ús d'estacions de vídeo monitoratge, com el sistema Argus s'ha estès a tot el món durant l'última dècada. No obstant això, el vídeo monitoratge de platges naturals i artificials del mar Mediterrani, amb el seu onada distintiva i condicions batimètriques, és escassa. En particular, el seguiment d'una platja natural, multibarra i dissipativa prop de Barcelona (com la platja del sud localitzat de Castelldefels) també permetria una comparació entre l'evolució de platges naturals i artificials sotmesos a les mateixes condicions hidrodinàmiques.
L'explotació científica de les imatges és un acord conjunt entre l'ICM-CSIC i el Grup de morfodinàmica Costanera (UPC) en el marc del Projecte "Modelització Integral i Seguiment de morfodinàmica de platges naturals i artificials (IMNOBE)" (CTM2009-11892) . Les observacions simultànies de vídeo en dues platges generar informació morfològica de les platges reflectives i dissipatives, ja siguin platges engolfadas o obertes, afectades per les mateixes condicions hidrodinàmiques. Un objectiu principal del projecte és la comparació entre les observacions de Barcelona i les de Castelldefels i l'ús d'aquestes dades per a la comparació i avaluació dels resultats del model. Les observacions de vídeo es van recolzar també per aixecaments batimètrics i topogràfics.

Vilanova:

OBSEA és un observatori del fons marí per cable gestionat per SARTI-UPC situat a 4 km de la costa de Vilanova i la Geltrú en una zona protegida de pesca. Està connectada a la costa per un cable mixta d'energia i de comunicacions. Anteriorment, es componia d'una estació meteorològica, CTD i hidròfon. ICM-CSIC amb la col · laboració de SARTI-UPC instal · lar a l'abril de 2010 un trípode bentònic que conté un correntrímetro AWAC ADCP amb dos sensors associats externs: Seapoint turbidímetre i un sensor de fluorescència Cyclops. L'altura, període, direcció de l'onatge es mesuren cada hora. A més, cada 10 minuts es registranmedidas de perfil de corrent (intensitat i direcció) des del llit marí fins a la superfície de l'aigua, terbolesa de l'aigua i fluorescència. OBSEA ofereix una excel · lent oportunitat per comprendre, de forma efectiva, continuada i en el temps, la resposta de la costa enfront dels estímuls naturals i antropogènics.

Dades de Satèl·lit:

El 2008 es va instal · lar i sistema de recepció de EUMETCast. Es tracta d'un sistema de difusió de dades ambientals, multi-servei basat la tecnologia estàndard de Digital Video Broadcast (DVB). S'utilitzen satèl · lits comercials geoestacionaris de telecomunicacions per difondre els diferents arxius (dades i productes) a una àmplia comunitat d'usuaris.
En els últims anys, el sistema s'ha desenvolupat gairebé a temps real permetent l'adquisició de dades, el processament fins a obtenir mapes de temperatura de la Mediterrània Occidental en la seva resolució màxima (nadir) de 1,1 km, i la seva edició web en aproximadament una hora. Es generen: mapes de temperatura de la superfície del mar, QuickLooks NOAA, la temperatura d'una xarxa espanyola de boies ambiental (és a dir, boies costaneres de Ports de l'Estat), vídeos mensuals de mapes de temperatura diaris, mapes diaris de temperatura i productes NetCDF. A més, hi ha dades històriques de vent (des de 1999) i clorofil · la (1997) fins a 2006. Totes aquestes dades poden ser vistos amb pantalles de dades de satèl · lit com Saidin i THREDDS.

Altres estacions associades:

Barcelona-SOL:

Barcelona_SOL (Sistema d'Observació Litoral): Es reuneixen dades litorals com a part d'un esforç per comprendre la dinàmica de plàncton costaner. Hi ha una estació fixa de mostreig mensual que mesura la temperatura, la salinitat, clorofil·la, nutrients inorgànics, bacteris i pico i microfitoplàncton. A més, episòdicament es recullen dades d'alta freqüència per mitjà de sensors remots i ràdio-mòdem de transmissió cap al laboratori central. Aquestes dades poden incloure la meteorologia, la temperatura de l'aigua, salinitat, velocitat del corrent, pressió, turbulència, i fluorescència de la clorofil·la. Els nostres esforços de recopilació de dades i la investigació es coordinen principalment amb el Barcelona_ELB (COO) i el Blanes_MicrobialObservatory. L'investigador principal és Cesc Peters (cesc at icm dot csic dot es)

Barcelona-Deepsea:

Des d'octubre de 2003 es va col·locar un ancoratge profund situat al talús continental (profunditat del fons 1900 m). És part del programa CIESM Hydrochanges i consisteix en un enregistrament de la sonda CTD una vegada per hora a 15 m per sobre del fons i un enregistrament de corrent un cop cada 2 hores a 10 m per sobre del fons. L'objectiu és controlar l'evolució a llarg termini de les característiques termohalinas d'aigües profundes. Les dades es recuperen cada 1 o 2 anys i no son recuperables on-line. L'investigador principal és Jordi Font (jfont at icm dot csic dot es)

Observatori Microbià de Blanes:

Centre on s'estudien els components microbians de l'ecosistema i com és la seva funció en l'ecosistema. El treball està centrat en la diversitat genòmica, funcional i d'espècies dels microbis i la relacionem amb el cicle del carboni, sofre i altres elements en el plàncton del ecosistema marí costaner.
La badia de Blanes situada a la Mediterrània nord-occidental, és un bon exemple d'ecosistema costaner oligotròfic (relativament pobres en nutrients), el qual està relativament poc afectat per les influències humanes i terrestres. A més, és un dels llocs en què hi ha més informació sobre l'ecologia del medi ambient planctònic de la Mediterrània, amb informació que es remunta a la dècada de 1950. A més a més, la badia es troba molt a prop del laboratori d'investigació marina (el CEAB-CSIC de Blanes) i no molt lluny de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

Enllaç al projecte

En aquest moment les dades corresponen a dades històriques i dades bàsiques fisico-químiques, incloent concentració de clorofil·la i bacteris. En el futur proper esperem incloure l'eina BLAST-to-BBMO amb la que podem explotar les seqüències genètiques dels bacteris estudiats a Blanes. 

Els investigadors que a càrrec són Ramón Massana (ramonm at icm dot csic dot es) i Pep Gasol (pepgasol at icm dot csic dot es)

L'Estartit-Medes:

La Reserva Marina de les Illes Medes és una zona ben conservada i protegida. Es caracteritza per grans extensions de solidificacions coralígenes, es pot dir que és un dels hàbitats més rics en termes de biodiversitat al mar Mediterrani. S'han identificats diverses amenaces antropogèniques que poden afectar a aquestes estrutures.  De totes maneres en aquests moments estan pendents les avaluacions dels efectes de l'acidificació dels oceans sobre elles.
L'objectiu és recollir informació sobre la variabilitat temporal de pH, alcalinitat i pCO2 en aquesta àrea, per ser capaços d'establir els rangs de variació d'aquests paràmetres i limitar l'amplitud de canvi que els organismes marins associats al corall normalment pot fer front. Des de maig de 2009, la instal·lació d'un sistema autònom (desatès) SAMI-pH mesura in-situ correctament el pH, la temperatura i la salinitat cada 2 hores. A més del monitoratge continu, també es recullen mensualment mostres discretes d'aigua en una segona estació 4 km lluny de la costa de l'Estartit. En aquest lloc, que representa una de les sèries temporals més llargues, es mesuren a diferents profunditats des de juliol de 2008 la temperatura del mar Mediterrani, el pH i l'alcalinitat. Complementàriament, des d'octubre de 2009 es prenen dades d'abundància de microbis planctònics i clorofil·la.  A partir de gener de 2012 es porta a terme l'anàlisi de nutrients, carboni inorgànic particulat i la identificació coccolithophore. Els investigadors a càrrec són Carles Pelejero (pelejero at icm dot csic dot es) i Eva Calvo (ecalvo at icm dot csic dot es).

Cap de Creus:

Cap de Creus és un canó submarí, via principal per als fluxos d'aigua i sediments fora de la plataforma al golf de Lleó. La major part d'aquests moviments  es porten a terme durant l'hivern associats a l'ocurrència de tempestes de l'est i densos esdeveniments d'aigua en cascada (DSWC). Recentment ha estat identificat un DSWC com un important fenomen oceanogràfic derivat del clima capaç de portar grans quantitats de matèria dissolta i partícules des de la plataforma cap al pendent, actuant com a "segrestador" del carboni natural i com a mecanisme de combustible de l'ecosistema en alta mar.L'investigador principal és Pere Puig (ppuig at icm dot csic dot es)

Catalunya-Ports:

Des de 1995 fins avui, l'Agència Catalana de l'Aigua registra diferents paràmetres en 9 ports catalans, anteriorment es prenien mostres de 16 ports. Aquests paràmetres són: salinitat, temperatura, clorofil·la, concentració de nutrients inorgànics, concentració d'espècies tòxiques, o2 (mg/L), o2 (%) i DBO5. Es recullen de manera mensual o quinzenal a l'hivern (d'octubre a abril) i setmanal o quinzenal a l'estiu (de maig a setembre).

Catalunya-Platges:

L'Agència Catalana de l'Aigua, a partir de l'any 2000 s'ocupa d'obtenir dades de salinitat, temperatura, clorofil·la, concentració de nutrients inorgànics i concentració d'espècies tòxiques de 14 platges. Aquests registres es realitzen de forma mensual i durant els mesos que van des de maig a agost cada 15 dies.

Catalunya-Aigües:

L'Agència Catalana de l'Aigua és l'encarregada de prendre dades de 126 punts, situats al llarg del litoral català: 86 situats a la costa (9 ports, 59 platges i 18 promontoris), 36 d'ells ubicats a 1000m de la costa i 4 punts situats a 500 metres de la costa. Els paràmetres que es recullen són: salinitat, temperatura, clorofil·la. 1, DBO5, pH, Sigma-T, fluorescència, XDISPR, oxigen dissolt, Secchi, nitrats, nitrits, amoni, fosfats i silicats. També la Superfície de mostreig i si és possible, arriben a mesurar a diferents profunditats. Aquestes dades van començar a prendre en 1990 i avui dia continuen registrant de forma mensual o trimestral.