Addthis
Descripció de les dades (Extret de la tesis doctoral d'Elena Ojeda)
El sistema costaner està en permanent canvi, amb la constant acció de les ones i les marees (a més de l'acció del vent) que esculpeixen la seva morfologia. La interacció mútua i la modificació de la topografia del fons marí (batimetría) i la dinàmica de fluids que implica el moviment de sediments es coneix com la morfodinámica costanera. Aquesta interrelació es pot explicar de la següent manera: a la regió prop de la costa el moviment de l'aigua està influenciada per la topografia del fons marí i és responsable del transport de sediments. Els gradients en el transport de sediments produeixen canvis morfològics en el fons marí. El bucle es completa amb processos hidrodinàmics que responen a la batimetría modificada.
El programa Argus es va iniciar en 1992 en el Laboratori Costaner d'Imatge de la Universitat Estatal d'Oregon. Es pot trobar una àmplia descripció del sistema i la seva història en la bibliografia de Holman i Stanley (2007). Una típica estació Argus es compon d'una sèrie de càmeres de vídeo situades a una certa altura sobre el nivell del mar i apuntant cap a la costa. Les càmeres estan connectades a un ordinador central que controla la captura, emmagatzematge, processament previ i la transferència de les imatges a la base de dades i a Internet.
Les tècniques de video monitoratge ofereixen la possibilitat d'estudiar un rang d'escales espacials i temporals, a partir de perfils perpendiculars a la costa de diversos quilòmetres i amb intervals de mostreig en funció del mesurament requerit. A més, aquesta tècnica no està tan condicionada pel temps i l'onatge com les tradicionals. Càmeres estàndard capturen imatges diürnes cada hora, encara que en determinades condicions meteorològiques (per exemple, amb boira o pluja) les imatges poden no ser útils. No obstant això, el vídeo monitoratge permet la captura de grans quantitats d'imatges i l'adquisició d'una sèrie de paràmetres hidrodinàmics i topogràfics .
La tècnica de mostreig per excel·lència està dirigida a l'obtenció de sèries temporals d'imatges. Aquest mostreig es realitza de dia cada hora durant un període de deu minuts (a una freqüència d'1 imatge per segon). De les 600 imatges que s'obtenen, el sistema crea tres tipus de productes (veure sota): una imatge amb una sola exposició de 1s, una imatge anomenada timex (que conté la mitjana de deu minuts de la intensitat de la imatge) i una imatge anomenada var (que conté la desviació estàndard de les intensitats durant tota la sèrie temporal anterior).
 Snap shot (tornado al fondo izq.)
|
 Timex
|
 Var
|
|
Amb la finalitat d'obtenir coordenades del món real a partir d'aquestes imatges de vídeo obliqües cada càmera ha de ser calibrada, per eliminar la distorsió radial de la lent, i la imatge ha de passar per una transformació geomètrica per trobar la relació entre les coordenades d'imatge i les del món real.
 Patró per calibrar la càmera
|
El procés ho descriu amb detall Holland et al. (1997). Una vegada que les imatges de les diferents càmeres es rectifiquen, es poden combinar per obtenir una vista en planta de la zona (veure sota) .
 Pan View (combinació sense corregir geomètricament)
|
 Plan View (projecció)
|
Abans del 25 de maig de 2015 havia un vell sistema de video monitoratge. A sota l'enllaç per veure les imatges: